Quan m’enfado,
em sento rabiós,
i dins meu sembla :
Que hi crema un gran foc !
Potser no he aconseguit el que em proposava ,
o algú m’ ha provocat.
I de vegades per qualsevol ximpleria,
m’ he ben enrabiat !
Quan m’enfado,
em sento rabiós,
i dins meu sembla :
Que hi crema un gran foc !
Potser no he aconseguit el que em proposava ,
o algú m’ ha provocat.
I de vegades per qualsevol ximpleria,
m’ he ben enrabiat !
Va existir a la Xina fa moltíssim temps un
músic molt cèlebre, anomenat Gong Mingyi. Era realment magistral interpretant
música clàssica amb un instrument de set cordes de seda i un dolç so, anomenat
guqin.
Un dia, es trobava enmig d’una muntanya,
practicant amb el seu instrument musical, quan va veure pasturant a una
tranquil·la vaca.
—Tocaré per ella —es va dir a si mateix.
I llavors va començar a interpretar una de
les melodies, de forma excepcional. Però la vaca no es va immutar i va seguir
pasturant com si res.
—Vaja —va pensar Gong Mingyi—. No és que
la vaca no ho escolti, és que no li interessa.
Aleshores, el músic va començar a imitar
amb el seu instrument de corda el brunzit de las mosques i el mugit del
vedells. La vaca es va girar, va caminar cap a ell balancejant la cua i
llavors, va començar a escoltar-lo. Ara sí, la música semblava tenir significat
per ella.
Moralina:
Per aconseguir l’interès dels altres, intenta
expressar allò que puguin entendre.
La Xina
Autor: Mou Zi
Quan estic
desanimat,
encongeixo les espatlles
i ajupo el cap.
El meu cos
sembla un globus desinflat,
i dins el meu cap,
els
pensaments estan ben enbolicats.