dimecres, 20 de setembre de 2017

LA TORTUGA I EL CARGOL






La tortuga s'avorria
d'estar sola tot el dia.


Un dia, va conèixer un cargol,
que també es sentia sol.


El cargol li va preguntar,
si volia sortir a passejar?


I  ella va acceptar la invitació,
agraïda i  amb molta il·lusió.


I  d'ençà  d'aquell dia,
surten a passejar cada dia.


Finalment, tots dos estan contents,
i  passen junts bons moments.

Marta Vilà


diumenge, 17 de setembre de 2017

L'ANIMAL MÉS LLEIG DEL MÓN: EL PEIX GOTA






                                                                     Autor imatge: Own work



Autor imatge: Own work


dimecres, 13 de setembre de 2017

EL REGAL




Un curtmetratge dirigit per Jacob Frey,

mostra la història d'un nen, addicte als videojocs,


que rep un regal que li canviarà la vida per complet.

GOS





Crea un... Gos


dissabte, 9 de setembre de 2017

EL MOSQUIT




Brunzint a les orelles del pastor, assentant-se cap aquí i cap allà, picant al cavall al musell i a l’ovella a l’ull; ajuntant-se en el camp amb les seus grups de companys per divertir-se en arriar els animals a gran distància, el mosquit, es va anar fent insuportable a tots.

Ell reia, incansable, lleuger, alegre, poc ambiciós, trobant fàcilment com mantenir la seva petita persona amb una minúscula quantitat de sang que de tant en tant aconseguia extreure d’algun animal gran. Quan la víctima l’acabava de sentir, la seva gana ja estava satisfeta, i, al encabritar-se o sacsejar-se el cavall, al  moure l’orella, o al espantar-lo amb la cua la vaca, fugia ràpidament, fent-los burles i  tapant-se la boca.

Però el que més li agradava de tot, era la sang humana, i l’home era sens dubte, amb el permis de la gent, un animal superior a ell. El veia arribar al costat del ramat, s’amagava en ell, esperant a l’aguait; escollia a la cara o la mà el lloc favorable, i a poc a poc posava la seva trompa en el cutis i començava a xuclar.

Desgraciadament per ell, acostumat a evitar fàcilment les plantofades i a sortir il·lès de les seves atrevides intromissions, va agafar més i més afició per la sang del rei de la creació, al mateix temps que creixia en ell, una confiança plena de perills.

Un dia, es va col·locar sobre la mà de l’home, tan lentament que aquest, distret contemplant les seves ovelles, no se’n va adonar. Va començar a xuclar; i al cap d’un moment, amb l’estómac mig ple, va pensar en retirar-se ràpidament com sempre; però veient que res es movia, va seguir xuclant, i xuclant més i més, amb unes ànsies desmesurades, pensant en fer una provisió per diversos dies. S’anava emplenant fins al punt de rebentar, quan l’home es va despertar de la migdiada, es va moure, i el mosquit va voler fugir. Però, quan? senyor, si no es podia ni moure. Tot el que va poder fer va ser desprendre la seva trompa. I l'home el va sentir, i el va veure ( qui no l’hagués vist amb aquella panxa tan vermella?) i zas! li va donar una plantofada que el va deixar fet una truita.

Moralina: L’Avarícia , trenca el sac.
Autor: Godofredo Daireaux