dilluns, 29 de febrer del 2016

ELS FLAMENCS









Quins ocells  més esmirriats,
sembla que els hi han estirat el coll,
i les seves potetes
són com dues canyetes.


Quan troben parella
formen la imatge de l’amor,
perquè ajuntant els seus becs
dibuixen un gran cor.




Marta Vilà




Características dels flamencs.


dijous, 25 de febrer del 2016

EL ZAGAL Y LAS OVEJAS


Il.lustració Milo Winter


Apacentando un Joven su ganado,
gritó desde la cima de un collado:

«¡Favor!, que viene el lobo, labradores».


Éstos, abandonando sus labores,
acuden prontamente,
y hallan que es una chanza solamente.


Vuelve a clamar, y temen la desgracia;
segunda vez los burla. ¡Linda gracia!


Pero ¿qué sucedió la vez tercera?

Que vino en realidad la hambrienta fiera.


Entonces el Zagal se desgañita,
y por más que patea, llora y grita,
no se mueve la gente escarmentada,
y el lobo le devora la manada.


¡Cuántas veces resulta de un engaño,
contra el engañador el mayor daño!


Félix María de Samaniego

dilluns, 22 de febrer del 2016

L' ELEFANT







Capgròs  i  orellut,
amb la pell arrugada,
la trompa  penjant
  i  un cul gegant.



El més gros  i  forçut,
de caràcter amigable,
viu amb  família
i  és adorable.



Marta Vilà





Impressionants imatges d'elefants en llibertat.



DIBUIXA... UN ELEFANT





Dibuixa...   Un  elefant


dilluns, 15 de febrer del 2016

LA ZEBRA







Un Ruc?  Un cavall?

Què ha passat?
Qui l’ha pintat?
A vegades la natura
ens sorprèn de veritat.


De cap a peus tot són ratlles,
i cap zebra les té iguals,
una disfressa de camuflatge
estrambòtica i salvatge.


Marta Vilà





La migració de les zebres



dijous, 11 de febrer del 2016

LA PUÇA I LA PELL D'OVELLA







Una puça, que vivia en el pèl tronat d’un gos, va sentir un dia la bona olor de la llana.
—Què passa?
Va donar un salt i es va adonar que el gos s’havia adormit sobre la pell d’una ovella.

—Aquesta pellissa és justament el que necessito —va dir la puça—. És més gruixuda i flexible, i sobretot més segura. Aquí no hi ha perill de trobar les ungles i les dents del gos, que de tant en tant es posen a buscar-me. I la pell d’ovella segurament serà més dolça.

Així, sense pensar-ho massa, la puça va canviar de domicili, passant d’un salt del pèl del gos a la pell de l’ovella.

Però la llana era espessa, tan espessa i gruixuda, que no era fàcil arribar fins la pell.
Prova que prova, separant amb paciència un pèl darrera l’altre i obrint-se amb fatiga un caminet, la puça va arribar a les arrels dels pèls; però aquestes eren tan fines i estaven tan apretades, que no deixaven a la puça ni un petit forat per poder tastar la pell.

Esgotada, suant i desil·lusionada, la puça es va resignar a tornar al gos. Però el gos ja havia marxat.

Pobre puça! Trista per l’error comès, va plorar dies i dies i va morir de gana sobre la pell gruixuda de l’ovella.

Autor: Leonardo Da Vinci

Moralina:

Poques vegades podem tornar enrere de les nostres errades comeses. No aprofitar per falta de visió l’oportunitat que se’ns presenta pot tallar-nos per sempre les ales de la nostra superació, el camí que prenem irreflexivament pot portar-nos a un cim del que mai puguem escapar.


dilluns, 8 de febrer del 2016

EL COCODRIL







El cocodril,
s’amaga al riu,
es queda immòbil
i no diu ni piu.


I quan un animal
s’apropa per beure aigua,
fa un gran salt, obre la bocassa,
i està de sort qui d’ell s’escapa.



Marta Vilà





Una Història d'amistat increïble  i  única al món.


COCODRIL





Com fer un cocodril de plastilina


dilluns, 1 de febrer del 2016

ELS VOLTORS







Cara de malvats,

 ales voluminoses,

 el  cos encorbat

i el cap i el coll desplomat.





Perden la reputació

quan se’ls veu menjar,

es reuneixen en bandades

i tot ho arreglen a trompades.


Marta Vilà




El voltor negre, ocell de l'any 2010