La
petita erugueta,
està molt
enfadadeta;
es
troba lletja i insignificant
i tot
el dia se’l passa menjant.
-Quina
vida més arrossegada,
no tinc
cames i estic tota arrugada!
Jo
voldria ser boniqueta
com una
floreta.
Va
passar un escarabat,
que anava
molt mudat.
-Què et
passa erugueta?
No ploris,
pobreta!
-No sóc
gens agraciada
i
sempre estic molt afamada.
Menjo
i menjo sense parar,
i el
meu estómac no para de rondinar.
-Menja,
menja erugueta,
que et
faràs gran i boniqueta.
Això t’ho
diu un escarabat
que mai
s’ha equivocat!
-Ben
aviat faràs un saquet
que serà
molt calentó i tovet.
Molts
dies dormiràs
fins que
un feliç dia et despertaràs.
-I
llavors no hi haurà cap cosa més bella,
tu seràs
una meravella!
Una papallona
de mil colors,
més bonica
que les flors.
-Gràcies
escarabat,
el dia
m’has alegrat!
Me’n
vaig a buscar una fulleta,
que ja
començo a tenir ganeta.
Marta Vilà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada