diumenge, 2 d’octubre del 2016

L' ERUGA I L'ESCARABAT





La petita erugueta,
està molt enfadadeta;
es troba lletja i insignificant
i tot el dia se’l passa menjant.


-Quina vida més arrossegada,
no tinc cames i estic tota arrugada!
Jo voldria ser boniqueta
com una floreta.




Va passar un escarabat,
que anava molt mudat.
-Què et passa erugueta?
No ploris, pobreta!


-No sóc gens agraciada
i sempre estic molt afamada.
Menjo i menjo sense parar,
i el meu estómac no para de rondinar.


-Menja, menja erugueta,
que et faràs gran i boniqueta.
Això t’ho diu un escarabat
que mai s’ha equivocat!


-Ben aviat faràs un saquet
que serà molt calentó i tovet.
Molts dies dormiràs
fins que un feliç dia et despertaràs.


-I llavors no hi haurà cap cosa més bella,
tu seràs una meravella!
Una papallona de mil colors,
més bonica que les flors.


-Gràcies escarabat,
el dia m’has alegrat!
Me’n vaig a buscar una fulleta,
que ja començo a tenir ganeta.


Marta Vilà





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada