Passava
un llop per un sembrat de civada, però com que no era un menjar del seu gust va prosseguir el seu camí. Al cap d'una estona, va trobar un cavall i el va
acompanyar al camp. El llop li va comentar la gran quantitat de civada que havia trobat,
però que enlloc de menjar-se-la ell, s'estimava més que se la mengés el cavall, perquè li agradava molt escoltar el soroll
que feien les seves dents quan se la menjava.
Però
el cavall li va contestar:
-Amic!,
si els llops mengessin civada, no hauries preferit complaure les teves orelles
sinó el teu estómac.
Moralina:
Encara
que els malvats, actuïn com bones persones, no se’ls ha de creure.
El seu nom procedeix de la combinació de
dos termes hippo del grec ( que significa cavall), per la semblança
del seu cap amb el d'un cavall, i del llatí campus ( que vol dir espai obert i pla, aplicable a les planúries i també al mar).
Són éssers venerats en la mitologia etrusca,
fenícia, i sobretot a la Grècia clàssica, amb una rellevant presència en el
teatre i la poesia. Aquests peixos, apareixen en una de les més importants obres
mai escrites a occident, la Ilíada d' Homer, on els cavallets de mar guien el
carro de Posseidó, el déu del mar.
Com si fos una mena de cangur, el mascle acull la posta de la femella en una bossa ventral. La fecundació es produeix
mentre el ous entren al sac del mascle. Els
ous hi romanen entre de 10 dies i 6 setmanes depenent de l'espècie i de la temperatura del mar, fins que arriba el moment de l'eclosió; en aquest moment,
abandonen el ventre patern i comencen a campar pel seu compte.
Són monògams (les parelles es mantenen juntes fins que mort un
dels seus membres). Moltes vegades les parelles s'agafen de la cua. Tenen una esperança de vida de dos anys. El seu
envelliment es fa evident quan el cos de l'animal comença a perdre la seva
pigmentació.
El cos del cavallet de mar està cobert de
plaques òssies. La seva forma de nedar és molt diferent dels altres peixos,
mantenen el cos en un angle recte amb el cap, s'impulsen amb l'aleta dorsal que té forma de
ventall. L'aleta dorsal l'impulsa en els desplaçaments horitzontals, i l'agita
unes 3 vegades i mitja per segon. Tenen una cua prènsil que els serveix de timó, i que s'enrosca en
forma d'espiral i els permet subjectar-se als coralls i les plantes subaquàtiques.
Autor: Schreibsal
S'alimenten de petits invertebrats.
Posseeixen un sistema visual amb uns ulls que tenen mobilitat
independent, mengen petits crustacis que formen part del zooplàncton.
L'aspiren a través del seu morro i se l'empassen sencer, perquè no disposen de dents. Es veuen obligats a consumir grans quantitats de menjar, degut a
que pràcticament no tenen estómac.
Tenen a la
seva pell unes cèl·lules anomenades cromatòfors, que els permeten canviar el to i el color de la seva pell quan es senten amenaçats, o durant el festeig. La velocitat
del canvi de color, dependrà de la situació, essent molt ràpid en una situació
de vida o mort.
El
cavallet de mar d'algues també es coneix com a drac marí (en anglès, sea
dragon) parent dels cavallets de mar. A diferència dels cavallets de mar la
seva cua no és prènsil i el seu cos és més allargat, i presenta unes
prolongacions que semblen fulles, que li permeten camuflar-se entre les algues
(en concret entre el Kelp, una alga molt comuna als llocs on habita).
El més sorprenent del cavallet de mar foliaci, és la seva
capacitat de mimetisme, que utilitza per evitar els depredadors i perquè les
seves preses no el vegin, simulant a la perfecció les fulles i tiges de les plantes
marines.
Les cobres reials viuen en
regions de selves espesses de l'Índia i Àsia, són difícils de trobar degut a
la seva coloració, el risc d'entrar en contacte amb elles en el bosc és baix,
ja que tendeixen a estar en llocs molt densos; degut a la desforestació i a la
pèrdua d'hàbitats també es poden trobar en llocs inusuals.
El seu verí no és el
més potent del món, però, el què el fa letal, és la gran quantitat de verí que inocula la serp en una mossegada. La cobra reial és la serp verinosa més gran
del món i pot arribar a mesurar entre 5 i 6 metres.
Autor: Kamalnv
El verí d'aquestes serps ha estat estudiat i utilitzat
en analgèsics i medicaments contra l'artritis, i també s'ha utilitzat en
tractaments del cor en persones que han sofert una aturada cardíaca.
Autor: Saleem Hameed
És
una espècie molt beneficiosa per l'home, perquè és una serp ofiòfaga, que vol dir que la seva dieta consisteix en
altres serps, incloses les verinoses com la víbora Russell, que sí suposa un
perill important pels humans. No obstant, tot i els seus beneficis, l'home la persegueix per por o
ignorància.
Posseeix un verí
molt potent que ataca el sistema nerviós degut a una neurotoxina. Si després d'una mossegada, la persona o animal no és atès ràpidament, té una probabilitat de morir d'entre un 50% - 60% . Una
petita quantitat de verí pot matar 20 persones o un elefant. Els seus ullals
tenen forma de canal i estan ubicats a la part frontal de la mandíbula.
Els éssers humans són una amenaça per la cobra reial, perquè destrueixen el seu hàbitat natural i usurpen els seus territoris en benefici propi, per exemple: per l'agricultura i la indústria.
Els encantadors de serps
les utilitzen pels seus espectacles d'una manera inhumana, han eliminat el verí
dels seus ullals i fins i tot a vegades els hi han extret. D'aquesta manera,
resulten inofensives i són estimulades visualment, per entretenir la gent.
Autor: Self
Les cobres són ovípares i poden posar de
21 a 40 ous que són protegits per la mare. Dos mesos després de l'aparellament, ella mateixa construeix el niu amb
fulles i branques. El període d'incubació oscil·la entre 70 i 77 dies. Durant
aquest període les femelles es tornen molt agressives. El mascle també romandrà
a la vora del niu per protegir-lo dels possibles depredadors.
Quan falta poc
perquè neixin les petites cobres la mare marxa del niu, diuen que és per
evitar possibles temptacions de menjar-se les seves cries.
La mangosta és el pitjor enemic natural de
les cobres. Aquests mamífers carnívors, posseeixen un pelatge molt dur que els protegeix de
les mossegades de les serps. Gràcies a la seva rapidesa i agilitat, les
mangostes aconsegueixen derrotar les cobres en les seves freqüents baralles.
Dues sargantanes prenien el sol dalt d'un mur. Una d'elles estava
endormiscada per la calor. L'altra, estava intentant empaitar amb la seva llarga llengua els mosquits que voleiaven a
la vora d'ella, quan de sobte, va veure un cérvol
que sortia d’un bosc proper. La sargantana es va oblidar de l'àpat que li
oferien els mosquits i es va posar a admirar el cérvol, doncs li cridava
l'atenció el seu posat reial i la seva
imponent cornamenta.
Contemplant el bonic animal, la sargantana es va sentir descontenta amb
la seva sort i va començar a lamentar-se.
—Quin destí tan terrible el nostre —li va dir a la seva companya —.Vivim, es veritat; però aquest viure no és més que subsistir. Ningú es
fixa amb nosaltres; no cridem l'atenció de cap animal. Per què no hauré nascut
cérvol?
Però la sargantana, va interrompre bruscament el seu discurs quan va veure
una bandada de gossos que sortia del bosc i atacaven al cérvol i el mataven.
Llavors, la sargantana que havia estat dormitejant li va dir a l'altre:
—Encara et canviaries per aquell cérvol? Tothom que sobresurt en alguna
cosa té molts enemics. Jo crec que viure modestament, ignorant el món, té també
els seus avantatges.
I en acabat, la sargantana va tornar a tancar els ulls, i va continuar
dormint sota l'escalfor del sol del migdia.
La sargantana que primer havia estat parlant es va quedar pensativa i
en silenci. Es va empassar una mosca que se li va posar a prop i, per uns instants
es va sentir feliç de la seva sort, ara
podia descansar tranquil·la, dalt del mur, donant-se bons àpats de mosques i mosquits, sense tenir enemics ni ningú que l'envegés.
MORALINA:
Tots les persones que destaquen en alguna cosa tenen enemics.
