Els esquirols són animals petits, medeixen
entre 13 i 45 cm, essent la cua la part més llarga del cos. La cua pot arribar
a mesurar 20 cm. Hi ha alguna excepció com l'esquirol gegant de l’Àsia. La cua
compleix una funció vital, li permet mantenir l'equilibri, i també comunicar-se entre ells per avisar de possibles depredadors.
S'alimenten de llavors
d'arbres (pinyons, avellanes, glans, castanyes, nous), escorça
dels arbres, fruita, bolets, ous, insectes , petits ocells...
L' esquirol té 4 dits a les potes de
davant i 5 dits a les potes de darrere, per pujar i baixar dels arbres s'agafa
a l'escorça amb les seves fortes ungles. És un fantàstic acròbata i és capaç de
saltar de la branca d'un arbre a un
altre arbre. Pot fer salts de 38 a 45 cm de longitud.
Té
una boca molt petita, però les seves galtes contenen unes bosses que es poden eixamplar molt, amb la finalitat d'emmagatzemar aliments i portar-los al seu cau. És un rosegador, les seves dents no deixen de créixer mai, per això necessiten estar rossegant tota mena de materials.
Les estacions
influeixen en el seu ritme d'activitat, que és diürna i s'accentua al matí i al
migdia. Per
tenir menjar a l'hivern els esquirols enterren llavors que els serviran
d'aliment quan aquest escassegi. Com que moltes llavors queden oblidades al
terra, algunes germinaran i en naixeran nous arbres.
En alguns països molt freds, alguns esquirols hivernen, però entren
en un son poc profund, qualsevol perill o la sensació de tenir gana el posa en
alerta.
L'aparellament sol ser de febrer a juny. Construeixen nius als arbres i els revesteixen de fulles i molsa. La femella gesta 3 o 4 cries durant uns 40 dies. Quan neixen els petits esquirols tenen els ulls tancats i no tenen pèl.
L'esperança de vida dels esquirols és de 3 a 5 anys, en captivitat poden arribar a viure fins a 10 anys.
Com altres rosegadors, poden ser portadors de malalties,
en especial de la pesta bubònica. Als Estats Units hi ha indicis de que pot ser
una de les principals fonts d'aquesta epidèmia.
Un esquirol protegeix el seu company mort d' un grup de corbs
Va
sorprendre un lleó a una llebre que dormia tranquil·lament. Però quan estava a
punt de menjar-se-la, va veure passar un cérvol. Va deixar llavors la llebre i
va perseguir el cérvol.
La
llebre es va despertar amb els sorolls de la persecució, i no va trigar a marxar.
Mentrestant
el lleó, que no va poder atrapar el cérvol, molt cansat, va tornar al lloc on
era la llebre i es va trobar amb que ja havia fugit.
Llavors
el lleó es va dir:
-M’ho
tinc ben merescut, perquè tenint una presa a les meves mans, l’he deixat marxar
amb l’esperança d’obtenir una presa
més gran.
Moralina:
Si
tens a les teves mans un petit benefici, quan en busquis un de major, no
abandonis el petit que ja tens, fins que realment no tinguis el major a les
teves mans.
El falcó pelegrí ( Falco peregrinus) és l'au més ràpida del món.
Aprofitant-se de la gravetat, pot agafar velocitats de fins a 300
km/h, en una caiguda en picat que utilitza per atrapar les seves preses.
És un exemple d'evolució d'alta
velocitat. Tot el seu cos és molt aerodinàmic. Les seves ales estretes i
punxegudes, la seva cua curta, el cap petit i la seva poderosa musculatura
pectoral, li permeten agafar altíssimes velocitats amb un gran control del
sentit i la maniobra.
Quan vol atacar, agafa alçada movent les ales a un ritme alt, i a continuació es llença en picat com un projectil. Per agafar més velocitat plega les ales i la cua cap enrere. Colpeja la presa amb les potes tancades; l'impacte produeix la mort de la presa o la deixa atordida. El falcó l'atrapa al vol, si és un ocell molt pesat el deixa caure al terra.
Autor: Kevin Cole
Els
ulls del falcó pelegrí posseeixen adaptacions que els protegeixen de l'aire.
Tenen tres parpelles que mouen constantment per eliminar les partícules que els
hi poden entrar; també fa que els seus ulls es mantinguin
humits, i els hi permet tenir una
visió clara. Fins i tot, hi poden veure bé
quan hi ha poca llum.
És una au rapinyaire, s'alimenta bàsicament d'ocells que caça al vol, coloms, ànecs, tórtores, tords, estornells gavines…
Una bona adaptació per a un caçador aeri, és tenir els dits molt llargs i prims.
Autor: Georges Lignier
Els falcons s'aparellen sempre amb la mateixa femella
durant la primavera. Fan els nius en cavitats de penya-segats. La femella pon de
2 a 4 ous que incuba entre 28 i 30 dies. Fan una posta a l'any, i les cries
poden volar al cap d'uns 50 dies.
Actualment, s'utilitza el falcó pelegrí com a control de fauna, en els aeroports per espantar les aus i evitar les
col·lisions amb els avions. La tècnica s'ha estès en abocadors i empreses
alimentàries per controlar les poblacions de gavines i coloms.