diumenge, 26 de febrer del 2017

BOGERIA A LA GRANJA










A la granja d'en Matamala,
tots els animals,
estan tocats de l’ala.


El petit porquet,
només corre
i no para quiet.


El vell conill,
fa malabarismes
amb un cordill.


La  pobre vaca,
no pot parar
de fer caca.


 La gallina tampoc està fina,
perquè fa tots els ous
a  dins la piscina.


La carinyosa cabreta,
ensenya les dents
i es vol mossegar la cueta.


El jove cavall,
només aixeca la pota
amunt i avall.


La  blanca oca,
tot el que veu
amb el bec ho toca.


I el granger Matamala,
després de tot el que ha passat,
ha acabat tocat de l'ala.



 Marta Vilà


diumenge, 19 de febrer del 2017

L' ESQUIROL









Els esquirols són animals petits, medeixen entre 13 i 45 cm, essent la cua la part més llarga del cos. La cua pot arribar a mesurar 20 cm. Hi ha alguna excepció com l'esquirol gegant de l’Àsia. La cua compleix una funció vital, li permet mantenir l'equilibri, i també comunicar-se entre ells per avisar de possibles depredadors.








S'alimenten de llavors d'arbres (pinyons, avellanes, glans, castanyes, nous), escorça dels arbres, fruita, bolets, ous,  insectes ,  petits ocells...








L' esquirol té 4 dits a les potes de davant i 5 dits a les potes de darrere, per pujar i baixar dels arbres s'agafa a l'escorça amb les seves fortes ungles. És un fantàstic acròbata i és capaç de saltar de la  branca d'un arbre a un altre arbre. Pot fer salts de 38 a 45 cm de longitud.







Té una boca molt petita, però les seves galtes contenen  unes bosses que  es poden eixamplar molt, amb la finalitat d'emmagatzemar aliments i portar-los al seu cau. 

És un rosegador, les seves dents no deixen de créixer mai, per això necessiten estar rossegant tota mena de materials.







Les estacions influeixen en el seu ritme d'activitat, que és diürna i s'accentua al matí i al migdia.

Per  tenir menjar a l'hivern els esquirols enterren llavors que els serviran d'aliment quan aquest escassegi. Com que moltes llavors queden oblidades al terra, algunes germinaran i en naixeran nous arbres.







En alguns països molt freds, alguns esquirols hivernen, però  entren en un son poc profund, qualsevol perill o la sensació de tenir gana el posa en alerta. 



L'aparellament sol ser de febrer a juny. Construeixen nius als arbres i els revesteixen de fulles i molsa. La femella  gesta 3 o 4 cries durant uns 40 dies. Quan neixen els petits esquirols tenen els ulls tancats i no tenen pèl.







L'esperança de vida dels esquirols és de 3 a 5 anys, en captivitat poden arribar a viure fins a 10 anys.







Com altres rosegadors, poden ser portadors de malalties, en especial de la pesta bubònica. Als Estats Units hi ha indicis de que pot ser una de les principals fonts d'aquesta epidèmia.











Un esquirol protegeix el seu company mort d' un grup de corbs




Vida i costums de l'esquirol


dilluns, 13 de febrer del 2017

QUASI PERFECTE!




—Surto amb una noia estrangera molt guapa, rossa, encantadora, només té un defecte.

—Quin?

—Que és molt peluda.

—I quin problema hi veus?

—Jo cap, però l' altre dia passejàvem pel zoo i la varen confondre amb en Floquet de Neu.






(Acudits registrats en el Registre de la Propietat Intel·lectual)
Autora: Marta Vilà



DIÀLEG ABSURD




Una  vaca li diu a un mosquit:

—Tan petit  i  amb una trompa tan llarga a la cara.

I el mosquit  li contesta a la vaca:

—I  tu tan grandota  i ensenyant els pits!    




Acudits registrats en el registre de la propietat intel·lectual 
Autora: Marta Vilà   


dijous, 9 de febrer del 2017

EL LLEÓ I LA LLEBRE





Va sorprendre un lleó a una llebre que dormia tranquil·lament. Però quan estava a punt de menjar-se-la, va veure passar un cérvol. Va deixar llavors la llebre i va perseguir el cérvol.

La llebre es va despertar amb els sorolls de la persecució, i no va trigar a marxar.

Mentrestant el lleó, que no va poder atrapar el cérvol, molt cansat, va tornar al lloc on era la llebre i es va trobar amb que ja havia fugit.

Llavors el lleó es va dir:

-M’ho tinc ben merescut, perquè tenint una presa a les meves mans, l’he deixat marxar amb  l’esperança d’obtenir una presa més gran.

Moralina:

Si tens a les teves mans un petit benefici, quan en busquis un de major, no abandonis el petit que ja tens, fins que realment no tinguis el major a les teves mans.


Autor: Isop

diumenge, 5 de febrer del 2017

L' AU MÉS RÀPIDA DEL MÓN : EL FALCÓ PELEGRÍ









EL FALCÓ PELEGRÍ





Autor: Aviceda

El falcó pelegrí ( Falco peregrinus) és l'au més ràpida del món.
Aprofitant-se de la gravetat, pot agafar velocitats de fins a 300 km/h, en una caiguda en picat que utilitza per atrapar les seves preses.





És un exemple d'evolució d'alta velocitat. Tot el seu cos és molt aerodinàmic. Les seves ales estretes i punxegudes, la seva cua curta, el cap petit i la seva poderosa musculatura pectoral, li permeten agafar altíssimes velocitats amb un gran control del sentit i la maniobra.


Quan vol atacar, agafa alçada  movent les ales a un ritme alt, i a continuació es  llença en picat com un projectil. Per agafar més velocitat plega les ales i la cua cap enrere. Colpeja la presa amb les potes tancades; l'impacte produeix la mort  de la presa o la deixa atordida. El falcó l'atrapa al vol, si és un ocell molt pesat el deixa caure al terra. 

Autor: Kevin Cole

Els ulls del falcó pelegrí posseeixen adaptacions que els protegeixen de l'aire. Tenen tres parpelles que mouen constantment per eliminar les partícules que els hi poden entrar; també  fa  que els seus ulls es  mantinguin  humits, i els  hi permet tenir una visió clara. Fins i tot, hi poden veure bé  quan hi ha poca llum.







És una au rapinyaire, s'alimenta bàsicament d'ocells que caça al vol, coloms, ànecs, tórtores, tords, estornells gavines… 

Una bona adaptació per a un caçador aeri, és tenir els dits molt llargs i prims.

Autor: Georges Lignier


Els falcons s'aparellen sempre amb la mateixa femella durant la primavera. Fan els nius en cavitats de penya-segats. La femella pon de 2 a 4 ous que incuba entre 28 i 30 dies. Fan una posta a l'any, i les cries poden volar al cap d'uns 50 dies.



Actualment, s'utilitza el falcó pelegrí com a control de fauna, en els aeroports per espantar les aus i evitar les col·lisions amb els avions. La tècnica s'ha estès en abocadors i empreses alimentàries per controlar les poblacions de gavines i coloms.




El projectil vivent

L'home i  la Terra

Félix Rodríguez de la Fuente