EL REI I EL BURRO

Diuen que hi havia una vegada un rei que volia anar a pescar i va cridar al pronosticador del temps i, aquest li va dir:

-Vagi tranquil majestat, que no plourà!

Com que la promesa del rei vivia a prop del riu, la va convidar; i ja de camí, varen trobar un camperol dalt d'un burro que, en veure al rei li va dir:

—Senyor meu, és millor que torneu a palau, perquè plourà moltíssim!       

Per descomptat que el rei va seguir el seu camí, pensant:

«Què sabrà aquell pagesot, si jo tinc un especialista molt ben pagat i, em va dir tot el contrari. Hi anem i fora romanços».

I així ho va fer.

I sabeu què va passar?  Doncs, que va ploure a bots i barrals.

El rei i la seva promesa van quedar ben xops.

Molt enfurismat el rei va tornar a palau, va acomiadar el pronosticador del temps i va fer cridar el pagès.

Li va oferir el lloc que havia deixat el pronosticador, però el camperol li digué:

—Senyor meu, jo no en sé res d'això, el que passa és que el meu burro, quan té les orelles avall, plou.

Aleshores el rei va contractar el burro.

Moralina:

I vet aquí, que així va començar el costum de contractar burros com a assessors, que des d'aleshores tenen els llocs més ben pagats del govern.

Autor: desconegut